Per altra banda, la memòria i el record són dos mecanismes essencials en la vida de les col·lectivitats. Al cap i a la fi, tota cultura és un al·luvió de memòria de les seves produccions culturals i intel·lectuals, que queden per sempre com a herència per a les generacions futures; i els artistes millors de cada quinta seran aquells que ens servaran grata i fidel gratitud, més que els fills díscols que ho volen arrasar tot, tornar a partir de zero, abjurant de pares i padrins. Alhora se´ns ha ensenyat que, des del punt de vista genètic, duim també escrit el registre de la nostra espècie, el nostre codi de barres que ens identifica tot d´una.
Deia fa poc el psicòleg i psicoterapeuta francès Patrick Estrada que ens podem reconstruir a través dels records, que si ens en recordam de qualque cosa no és perquè sí, sinó que aquest record amaga, diríem, qualque dada significativa per a nosaltres. I que, si de cop i volta, ens assetja un record concret és millor entendre que té un sentit, amb tota seguretat perquè dóna resposta a angoixes actuals.

A més de la depressió, hi ha qui augura que una de les plagues del segle XXI serà l´Alzheimer, la malaltia que ens despulla de la memòria. Diumenge passat aquest diari publicava justament un reportatge sobre algunes de les estratègies que podem fer servir per prevenir-nos, i salvaguardar-la una mica dels setges. Se´ns informava que de cada vegada, entre la gent major sobretot, són força habituals les pràctiques per exercitar la memòria, a manera de l´exercici físic; es recomanen els populars sudokus, i, en general, tota activitat que ajudi a fer funcinar el cervell. Al fil d´això, pareix que als Estat Units un dels aparells estrella que entreté el personal, i que facturen a l´entorn dels 80 milions de dòlars, són els anomenats "entrenadors cerebrals", ginys que ofereixen una extensa gamma de jocs i habilitats per millorar les habilitats mentals. La febre va venir arran de la investigació de David Snowdon que havia observat el cas estrany d´unes 678 monges del convent Nostra Senyora Dame que, que passaven dels 75 anys i mantenien, en canvi, una activitat mental prodigiosa, i amb una incidència menor de la demència senil i l´esmentat Alzheimer; l´home hi va conviure una llarga temporada, fins que un dia, per casualitat, el varen convidar a fer una partida d´escacs; aquí s´explicava tot; amb altres jocs semblants, havien mantengut les neurones de les mongetes ben espavilades.
Bons símptomes, aquests, en un món en què pareix que es viu al dia, sense memòria res, com si l´ahir com comptàs gens ni mica. I tots, tanmateix, estam fets de memòria.