<< Volver

Entrevistas

imprimir

enviar

15-04-2008

José Luis Molinuevo: "Som molt més que el nostre ego"

“Investiga la memòria i la identitat de l'ésser humà, dos elements que perden els afectats per demències. Coordina la unitat d'Alzheimer de l'Hospital Clínic.”

Autor: Àngels Gallardo

Categoría: Memoria

--¿El col.lectiu humà està perdent memòria?
--Científicament, no es pot respondre a això, perquè no hi ha cap estudi al món dissenyat per saber-ho. Com a hipòtesi lògica, diria que ara tenim més capacitat de retenció que els neandertals del Paleolític, i que hem adquirit habilitats diferents, tot i que també se n'estan deixant d'utilitzar altres que van estar molt presents.

--¿Què és la memòria humana?
--És un procés cognitiu complex que implica l'adquisició, el processament i la consolidació d'esdeveniments: hi ha tres tipus de memòria. El primer que actua són les àrees relacionades amb l'atenció: qui no es- tà atent no grava i no adquireix nova memòria. Després hi ha la relacionada amb el dia a dia, la memò- ria episòdica, que recull els esdeveniments més recents. Aquesta és la primera que queda afectada per la malaltia d'Alzheimer.

--¿I la tercera?
--És la denominada memòria semàntica, que és el magatzem dels records més assenyalats de la vida. Les dues primeres poden guardar informació codificada de la qual no som conscients, i que només coneixerem si la tercera memòria es consolida en forma de record.

--¿La memòria és una qualitat fisiològica o psicològica?
--Les dues coses. És neurofisiològica, neuroquímica i neuroproteica, encara que, al mateix temps, dóna forma a moltes de les característiques psicològiques de cada individu. El que tu creus que ets és una memòria de tu mateix. En realitat, tu no ets això. Però aquest és un altre tema.

--¿No sóc el que crec ser?
--Tot el que conceps com a part de tu mateix són unes característiques que estan introduïdes a la teva memòria, i t'identifiques amb aquesta part. Per funcionar diàriament, l'ésser humà necessita una estructura que emmagatzema a la memòria, és el que s'anomena ego. Les persones, en general, s'identifiquen plenament amb les característiques atribuïdes a aquest ego, i les consideren les seves pròpies característiques. Però som molt més que el nostre ego. Un individu té moltes més qualitats que les que la seva memòria considera la seva identitat.

--¿Quina mena de qualitats?
--Hi ha estats de consciència no condicionats per l'ego, totalment lliures. És la verdadera felicitat.

--¿És erroni creure en l'ego?
--És limitant, perquè l'individu actua en funció d'una informació codificada prèviament, que sempre és limitada. Això ho han explorat moltes de les religions i filosofies orientals, que tenen com a objectiu poder ser en el món, convivint amb l'ego però sense identificar-s'hi. Amb més plenitud personal.

--¿Què hi ha de positiu en l'ego?
--És un programa cognitiu, la part executiva de la nostra personalitat, i el necessitem per manifestar-nos i expressar-nos, de la mateixa manera que necessitem les cames per caminar. El problema és creure que som aquesta part de la memòria.

--¿Les situacions de molt patiment redueixen la memòria?
--Qui està nerviós, ansiós o preocupat està molt inatent i, al no estar atent no codifica nova informació, perquè el cap no està pel que ha d'estar. No és que tingui menys capacitat cerebral, sinó que acaba tenint menys informació codificada. A la inversa, la persona tranquil.la que viu en calma, codifica molt més.

--¿Memoritzar reforça el cervell?
--Estar cognitivament actiu és beneficiós, tant com tenir una vida social normal, amb amics i afectes: tot ai- xò és necessari per tenir bona me- mòria. Si l'ensenyament es limita a l'aspecte intel.lectual, a memoritzar, això va en detriment d'altres habilitats. Un dels grans drames de la humanitat, sobretot a Occident, és que hi ha hagut un gran desenvolupament intel.lectual i tecnològic, però una limitada capacitat per relacionar-nos amb amor, senzillesa i humilitat amb la resta d'éssers humans. A l'Índia hi ha escoles on s'aprèn a ser.

--¿Viure en aïllament perjudica?
--Doncs sí. Tot i que no es pot generalitzar, és un factor de risc per patir una alteració del desenvolupament cognitiu. Això no significa que ara tots haguem de ser d'un club. Fer exercici físic i intel.lectual és bo per al desenvolupament cognitiu, igual que mantenir relacions socials, tenir una vida afectiva rica, que el colesterol estigui bé, no tenir hipertensió, seguir una dieta mediterrània i prendre un got de vi al dia.

--¿Quins oblits són preocupants?
--Els que percep la família o els amics de qui els té, però no ell. Oblidar-nos de les claus ens passa a tots.

--Com es conserva la memòria?
--No és fàcil. La memòria episòdica es perd de manera fisiològica a partir dels 40 anys. El que és molt important és mantenir l'estat d'atenció, perquè això permet codificar el que és nou, viure en plenitud.

Fuente: El Periódico.cat

Visitar página web

<< Volver

Libros destacados

Agenda

Conferencia Bienal Barcelona-Pittsburgh

Fecha
21-05-2008 al 23-05-2008

Lugar
Auditorio AXA

Organizado por
Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades - University of Pittsburgh

Más información